Andrea Ross - Moon River

2. DEBAT

Aquest debat m’ha semblat una idea realment idònia per a poder copsar les impressions dels companys en una situació tant delicada com el que se’ns plantejava. Poder veure reflexades opinions i anàlisis de persones que acumulen anys d’experiència en el món docent i d’altres veus fresques dins aquest àmbit ha estat molt beneficiós per a poder contraposar diferents formes d’actuació en el cas plantejat. Un aspecte que ja vaig apuntar en el debat és que la totalitat de les intervencions que hem fet aquests dies han estat en pro de treballar la interculturalitat des de tots els fronts possibles: a l'aula, a l'escola, al pati, al barri, a les famílies...La discussió era "com" fer aquest treball perquè sigui el més profitós possible tant per l'alumne com per la societat. Aquesta fet pot semblar obvi, ja que tots estem fent aquesta assignatura d'"interculturalitat i educació", però ens diu molt de quin és el tarannà majoritari dins el col·lectiu docent.

Per tant, aquest debat ens ha fet posar a la pràctica tots els valors que intrínsecament hem de treballar en la interculturalitat; el diàleg, el respecte a la diferència, la tolerància...i tots aquells valors que, amb diferents concepcions i definicions, hem de traslladar a tots els àmbits de la comunitat educativa.

Ara bé, crec que el cas que hem analitzat era una mica superficial alhora de fer segons quins judicis d’opinió o representar quins tipus de visió tenien cadascú dels personatges ja que la informació era força limitada. Aquesta manca de detalls ens ha “condemnat” a encasellar els actors de l’acció amb una certa fredor i trivialitat que és la que hauríem d’evitar en la vida real; una flor no fa estiu, igual que a partir una determinada reacció d’una persona no podem fer-li un estudi pedagògic complert, real i veraç.

Com molts altres companys i companyes del debat, no crec que els professionals de l’educació ens haguem de plantejar la interculturalitat com un tema més a ensenyar, sinó que l’hem d’incorporar al nostre modus operandi diari i fer-ne un tracte natural i normal com un aspecte més a treballar a l’escola. Des de totes les àrees es pot fer un treball on un dels seus objectius finals sigui el treball de la diferència, la tolerància...en definitiva, la interculturalitat.

Inici

He estudiat Magisteri Musical i vaig poder dur a terme el meu pràcticum en una escola que té un alumnat amb risc d’exclusió social i és per això que fa més d’una dècada que és un Centre d'Atenció Educativa Preferent. En aquest centre el 90% de l’alumnat és immigrant/nouvingut amb dificultats econòmiques i socials greus. El meu gran handicap durant aquest període va ser no saber com atendre tanta diversitat a l'aula i sobretot, no controlar on acabava la interculturalitat i aquesta esdevenia multiculturalitat.
Tal i com jo he estudiat i entès aquests fenòmens els descriuria com:

Interculturalitat: conjunt de relacions de contacte i d'intercanvi entre cultures diferents.
Multiculturalitat: coexistència de membres de diferents cultures en un mateix espai o àrea geogràfica. Conserva la identitat pròpia de cada cultura però no produeix necessàriament diàleg.

I és aquest un dels reptes que he (hem) d'abordar des de l'educació de forma immediata perquè no es produeixi i es perpetuï aquesta coexistència impermeable entre diferents comunitats ètniques, culturals, religioses... El diàleg intercultural ha de ser un dels pals de paller de l'escola i de la societat en si.
Per tant les meves expectatives d'aprenentatge en relació a l'assignatura són molt altes. Espero poder rebre estratégies per atendre aquest fet, dialogar sobre diferents punts de vista de com afrontar aquest repte i entre tots/es poder traçar unes línies clares d'actuació dins el sistema educatiu, que és la base d'una societat d'homes i dones lliures

Les expectatives del meu bloc van encaminades sobretot a crear un espai que generi opinió, debat i participació entre tots els companys d'assignatura i així poder aprendre els uns dels altres.